Senyores i senyors, Germans i Germanes, bona nit.

Moltes gràcies per la seva assistència avui en aquesta celebració dels 25 anys d’història del Gran Orient de Catalunya. És un gran goig i gran un honor poder compartir aquesta celebració amb tots els presents.

L’any 1989, un grup de germans maçons, del que aleshores era una maçoneria catalana i espanyola que s’estava refent després de gairebé 40 anys de prohibició i propaganda injusta, malintencionada i menyspreativa, un grup de maçons, deia, que estimaven aquest Orde i alhora estimaven profundament Catalunya, la seva llengua i el seu esperit i voluntat de ser, es van reunir per començar a organitzar tres llotges que havien de ser el nucli del Gran Orient de Catalunya, una maçoneria d’arrel liberal amb la voluntat de fer país.

Com tots els començaments en qualsevol obra, hi va haver problemes, transicions i per damunt de tot, molta il·lusió. Aquell 1989 es van consolidar els fonaments d’una maçoneria que any rere any ha marcat les pautes i ha bategat conjuntament amb els problemes i els anhels del poble català.

Els maçons del Gran Orient de Catalunya, no som diferents dels altres maçons d’arreu del món.

Nosaltres no som cap secta, ni fem rituals satànics, ni fem conxorxes polítiques, ni tampoc no tenim pas cap necessitat de controlar el planeta.

Els maçons som persones normals i corrents, com qualsevol altra, però amb un ideal que ens duu a treballar fort per a la millora de la nostra societat.

Els maçons fem servir uns rituals iniciàtics que tenen una tradició que es remunta, en alguns casos, a molts i molts anys d’antiguitat.

Aquesta manera de fer nostra, sovint incompresa en una societat molt materialista que només es fixa en els resultats immediats, és el nostre mètode per a millorar com a individus, com a éssers humans que cerquem una perfecció, que sabem inabastable, però que això no ens impedeix fer passes per acostar-nos-hi. Aquest és el primer pas. Perquè nosaltres creiem que si millorem com a persones, un a un, després podrem ser exemples en la societat i en tots els àmbits.

La nostra bandera és la bandera catalana. Però també és la bandera de totes les nacions del món. I també és la bandera del respecte, la tolerància i la dels drets humans, de la llibertat i de la democràcia. És per això que sovint la maçoneria ha estat incompresa, i també aniquilada. En les nostres llotges acceptem persones de dretes i d’esquerres, creients i no creients, amb més formació acadèmica i amb menys... tothom pel sol fet de voler millorar realment i de cor, sempre serà benvingut.

Els maçons catalans lluitem diàriament per aquests ideals de tolerància, respecte i llibertat. Sovint, per part d’altres maçons, hem estat incompresos per la nostra filiació i amor a la nostra Pàtria. Però aquest amor a la pròpia terra, no el tenen la resta de persones del món, maçons o no? Si vivim en aquesta part de món, ¿no és lògic que els nostres cors bateguin al costat dels cors dels altres que parlen una llengua, estimen unes tradicions i ens posem al costat de les demandes de tot un poble?

Nosaltres, els maçons del Gran Orient de Catalunya, només volem ser com qualsevol altre maçó del món que vol construir un edifici per a l’acolliment i el benestar de tota la societat.

Nosaltres diem que som pedres que s’han de perfeccionar, que s’han de polir de tota mena d’impureses. Nosaltres treballem amb símbols, però ho fem en català, perquè aquesta és la nostra parla, i en aquesta parla hi ha el nostre esperit.

En aquests moments, el Gran Orient de Catalunya ha crescut fins i tot més enllà de les fronteres de la nostra Pàtria. A Estocolm, uns germans formen part de la nostra obediència i ens sentim orgullosos que sentin també estima i amor envers la nostra nació. 

Igualment passa a l’illa de Còrsega on, amb uns altres germans, compartim els mateix anhels.

Aquell projecte que semblava que seria engolit per la força de les circumstàncies i de l’època s’ha fet un lloc en el món i des del mes de maig del 2011, hem tingut un reconeixement internacional per part del CLIPSAS un organisme que aplega un enorme conjunt d’obediències maçòniques liberals. Paradoxalment, el primer reconeixement internacional de Catalunya s’ha produït a nivell maçònic, abans que en l’esportiu o el polític.

Això ens fa sentir orgullosos i alhora compromesos amb els ideals que abans hem esmentat. 

La nostra responsabilitat és molt gran, envers els maçons d’arreu del món i envers els nostres compatriotes.

Aquests 25 anys que avui celebrem només són el començament d’una nova etapa: un camí de llibertat pel nostre poble, un camí de millora per a cada un de nosaltres, i un camí de respecte i tolerància que assenyali la fita de pau i de benestar per a tota la societat, siguin quins siguin els seus orígens, siguin quines siguin les seves creences i siguin quines siguin les seves parles. 

Vull retre homenatge, en aquests moments, a tots els nostres germans i germanes que ens han precedit, i que amb els seu treball i aportació han fet rellevant, el Gran Orient de Catalunya i que avui són a l'Orient Etern.

El més recent, el molt estimat germà Joaquim Gil de la Respectable Llotja Canigó a l'orient de Girona, ànima i impulsor d'aquests magnífics actes de celebració del vint-i-cinquè aniversari.

Demano un respectuós minut de silenci en honor a tots aquells germans i germanes que ens han precedit.

Tampoc no puc oblidar el treball dels Grans Mestres de l'obediència que m'han precedit: ermà Francesc Bruguera, a l'Orient Etern; Germà Francesc Pallejà; Germà Pere Senán; i Germà Gabriel Plana. Aquests tres últims, per diversos motius no han pogut assistir a aquesta trobada i que han estat els precursos que han permès aconseguir juntament amb tots els germans i germanes aprenents, fadrins i mestres, de les diverses llotges, portar-nos al lloc on actualment es troba el Gran Orient de Catalunya en el context maçònic internacional.

Finalment, agrair a tots els germns i germanes de la R.·. Llotja Canigó pel magnífic treball efectuat, per a fer possible la realització d'aquests actes.

Vull cloure les meves paraules amb la reflexió del nostre germàfrancmaçò, escriptor i pilot d’aviació Antoine de Saint-Exupéry:

Sé que només hi ha una llibertat: la de pensament

Senyores i Senyors. Germans i Germanes.

Des de les quatre barres que marquen l’honor i els esforços de tot un poble, alcem les nostres copes en honor de la fraternitat que ha de presidir sempre i tothora els nostres treballs. SALUT !

Antoni Castillo
Gran Mestre
Girona, 4 d'octubre del 2014