Benvinguda
 |
Benvolguts senyors i senyores, amics i amigues. Em plau oferir-vos la benvinguda en nom del Gran Orient de Catalunya al nostre lloc web, eina molt eficaç per donar-vos la informació clara i concisa del que som i del que pensem, reflectint de forma senzilla i entenedora les característiques de la Francmaçoneria en general i en particular de la nostra Obediència. La nostra Obediència, el Gran Orient de Catalunya, va ser fundada l'any 1989, en un país de llarga tradició maçònica des del segle XIX fins als nostres dies, i és la primera potència maçònica sobirana de caire lliberal, mixta i adogmàtica de la nació catalana. |
Nosaltres, els francmaçons, ens reconeixem com homes i dones lliures i de bons costums, de bona voluntat, que treballem plegats cercant el perfeccionament individual i el de tota la Humanitat emprant el simbolisme.
Espero que la informació que us oferim us sigui d'utilitat i us convido a posar-vos en contacte amb nosaltres per qualsevol pregunta quan ho desitgeu.
Ernest Ruiz
Conferència amb Ernest Ruiz: "La Simbologia maçònica"
Submitted by webmaster on Sun, 10/03/2019 - 22:07
Tinguda Blanca amb Enric Calpena: 'El dia que Barcelona va morir'
Submitted by reporter on Fri, 01/03/2019 - 13:41El dilluns 18 de març del 2019, a les 19:30 hores, a la seu del Gran Orient de Catalunya a Barcelona (Mallorca, 125, baixos), celebrarem una Tinguda Blanca oberta a tothom, en la qual el senyor Enric Calpena, periodista i escriptor, presentarà el seu llibre:
El dia que Barcelona va morir
Enric Calpena és professor de Comunicació a la Universitat Ramon Llull de Barcelona. Especialitzat en divulgació històrica ha dirigit i fet el guió de nombrosos documentals històrics per a la televisió. Des de fa més d’una dècada també dirigeix programes radiofònics sobre aquesta temàtica i n’escriu articles. Va fer la seva primera incursió en el món de la ficció amb Memòria de sang (2014) i l’obra divulgativa Barcelona, una biografia (2015).
El dia que Barcelona va morir aprofundeix sobre uns dels episodis més fascinants de la nostra història. Gonderamus, ja vell, recorda la seva vida com a criat al Palau Episcopal de Barcelona, però sobretot com a testimoni de la preparació de la defensa de la ciutat per part del comte Borrell i els seus vescomtes, de l’avanç dels exèrcits del visir del Califat de Còrdova, Almansur, i finalment, de la destrucció de la ciutat... La devastació va ser tal que, en les actes de l’època la data constava com “el dia que Barcelona va morir”.
Entrada lliure
