El President Puigdemont saluda Ernest Ruiz, Gran Mestre del GOC

El poble de Das (Cerdanya) ha celebrat el 125è aniversari de la inauguració de la Casa del Comú, un edifici que fou construït per Rossend Arús i Arderiu amb l’objectiu que fos la seu de les escoles i de l’Ajuntament. Per aquest motiu l’equip de govern actual del consistori ha organitzats els actes de celebració de l’aniversari, que també han estat una bona oportunitat per reivindicar la figura del gran mestre de la maçoneria catalana.

Carles Puigdemont, president de la Generalitat ha presidit els actes de celebració, als quals van assistir el consistori local, diversos alcaldes, així com Maribel Giner, directora de la Biblioteca Arús de Barcelona, i el Ernest Ruiz, Gran Mestre i, Josep-Lluís Domènech, Gran Mestre Adjunt del Gran Orient de Catalunya.

A l’acte, el president Puigdemont s’ha referit a la situació de la llengua catalana: “A tots els qui volen que el català sigui una llengua menor, que el català no es parli ni surti a la televisió que paguem tots; a la gent que diu que el català fa nosa i que diu que aquesta generació no arribarà a l'èxit dels seus propòsits, els diem: és igual que hi sigui jo o no, n'hi haurà uns altres i després uns altres i mantindrem la flama fins a aconseguir l'objectiu final, que és tenir un poble lliure".

D'altra banda, el cap de l'executiu català també ha lloat la capacitat dels catalans de fer actes al voltant de temples de civisme "i no pas al voltant d'una caserna ni davant de monuments a militars o a gestes i conquestes". Puigdemont va voler ressaltar que el catalanisme "fa més d'un segle i mig que fa país; que fa escoles, museus, cases del comú, que es dedica a l'art i l'arquitectura, i que va vestir un país arran de l'esperit fundacional de la Renaixença, que no pot ser mai oblidat". Per Puigdemont, "gràcies a l'esperit de la Renaixença, avui estem en condicions de fer possible el somni que va tenir aquella generació", que "són la gent que va posar els primers maons per aixecar una nació que alguns donaven per morta". Els actes han comptat amb un dinar de gala, i passada l´horabaixa s'han fet sardanes i un ball popular.

El gran mestre de la maçoneria catalana

Home pont entre la Renaixença cultural i el catalanisme polític, amb un ideari plenament vident actualment, fou una de les personalitats més destacades per entendre la recuperació del nostre país, esdevenint una de les figures és importants de la segona meitat del segle XIX. Rossend Arús va néixer a Barcelona el 1845, fill de Pere Arús i Cuixart, distingit comerciant d'ultramarins i colonials, provinent d'una família benestant de l'Hospitalet de Llobregat, i de Teresa Arderiu i Pons, natural de Das (Cerdanya).

Pel seu caràcter es pot definir com un home amic de la broma i del bon humor, un demòcrata d'ideologia republicana federal, un catalanista lliurepensador i maçó, un filantrop preocupat profundament pel progrés de la gent que l'envoltava. Rossend Arús va ingressar a la maçoneria el 16 de maig de 1866 a la Lògia La Fraternitat núm.1 de Barcelona, i el 1884 ja té el grau 33 (grau màxim segons el ritu escocès).

També forma part com a membre d'altres lògies: La Verdad, núm.17 (Barcelona), el Gran Capítol Català, Pureza núm.2 (Lisboa), Unión Ibérica núm.252 (Madrid), La Sagesse (Barcelona), Perfetta Unione (Itàlia) i al Gran Consell de la maçoneria portuguesa. Creà la lògia Avant núm.149 (Barcelona) de caire catalanista i de la qual esdevé mestre venerable. El 1886 se celebrà l'Assemblea Constituent de la Gran Lògia Simbòlica Regional Catalana i Rossend Arús fou escollit gran mestre de la maçoneria catalana. Per tal de difondre els seus ideals, els valors democràtics, les llibertats i la tolerància enmig d'una societat moralment molt estricta, Rossend Arús va promoure i dirigir diverses revistes i publicacions periòdiques (La Llumanera de Nova York, La Luz...) i també col·laborà en publicacions satíriques de l'època com ara L'Esquella de la Torratxa, o La Campana de Gràcia.

Rossend Arús també va crear la Biblioteca Publica Arús de Barcelona, espai de cultura i de divulgació maçònica, i va oferir diverses donacions de tipus filantròpic per la ciutadania catalana.

Font: tornaveu.cat