El mètode maçònic

Per al profà, per al qui és fora de la Francmaçoneria, el llenguatge simbòlic roman incomprensible i fins li pot semblar trivial. Però el sistema simbòlic és, de fet, una eina molt potent per a provocar la recerca del coneixement d'un mateix i del món.

Home cisellant el seu propi destí
Albin Polasek, 1917

El sistema simbòlic maçònic s'ha format al llarg dels temps i manlleva els seus principals elements de les eines, els instruments i els conceptes que feien servir els mestres d'obres i picapedrers antics (i, en bona part, també els actuals) per a llur treball constructiu. De fet, el sistema simbòlic francmaçònic constitueix una vasta metàfora de l'art constructiva aplicada a l'autoconstrucció de cada persona i de tota la Humanitat.

El Simbolisme de la Francmaçoneria moderna consisteix en el fet que els maçons representen alhora l'obrer i el material damunt el qual aquest obrer treballa. Es parla de la construcció del Temple de la Humanitat amb les pedres que són els maçons i maçones. Aquests arriben a la llotja com una pedra basta i el treball consisteix a desbastar-ne els caires malformats i confusos i polir-ne la superfície fins a arribar a fer-ne una pedra cúbica, que és la perfecció, és a dir, l'ideal vers el qual cal tendir encara que sapiguem que mai no l'assolirem del tot.
 
Aquest treball simbòlic es fa en tres etapes o graus fonamentals: com a aprenent, com a fadrí i com a mestre maçó.