Tinguda Blanca a Barcelona: "Una proposta pels valors de la nova Catalunya independent"

El dilluns vinent, 24 d’octubre  a les 19.30 hores, al Taller de Barcelona (Mallorca, 125, baixos), celebrarem una Tinguda Blanca, en què serà presentada una conferència a càrrec del senyor Jordi Miravet i Sanç, economista, escriptor i president del Memorial 1714, amb el títol:

"Una proposta pels valors de la nova Catalunya independent"

El senyor Jordi Miravet es president de l'Associació Memorial 1714, que vetlla per preservar la memòria dels patriotes que lluitaren i moriren durant la Guerra de Successió espanyola. A la conferència, es parlarà dels valors ètics i socials des d'una àmplia perspectiva que embolcalla el sentiment de pàtria, la il·lusió per una societat més justa i unes institucions renovades d'acord amb el nou estatus a conquerir. És a dir, foc nou.

El Memorial 1714 amb una flama permanent en honor als defensors de Catalunya és un símbol per a tothom que cregui en un país nou amb una Constitució moderna que vetlli pels ciutadans i ciutadanes, amb valors regeneradors que cerquin la cultura, l'ètica, la democràcia i la llibertat. El reguitzell de propostes i d'esperança renovada ens aproparà a l'estètica de poder gaudir dels valors immortals de la Catalunya que mai ha defallit i del camí que ens queda per arribar a Ítaca.

Entrada lliure

Veredicte del Jurat de la segona edició del Premis Literaris Rossend Arús del GOC

Fetes les oportunes deliberacions, el Jurat acorda atorgar el primer premi amb una dotació econòmica de 1.000 euros, en la categoria d’Assaig Inèdit, al treball titulat: La Francmaçoneria i el jovent: atraient i formant les elits morals del futur, que un cop oberta la plica corresponent, resulta ésser l’autor de l’obra el senyor: Lluís Pérez i Lozano del Prat de Llobregat.

Tot seguit, el Jurat acorda atorgar el primer premi amb una dotació econòmica de 300 euros, en la categoria de treball publicat a l’obra titulada: “El Venerable Mestre. La cadira de Salomó”, publicada per l’editorial masonica.es, essent l’autor el senyor Josep Lluís Domènech i Gómez de Barcelona.

Finalment, el Jurat acorda atorgar el primer premi amb una dotació econòmica de 300 euros, en la categoria de poesia inèdita al treball titulat: “Enantiodromos”, que, un cop oberta la plica corresponent resulta ésser l’autor de l’obra el senyor Jofre Rovira i Puig de Barcelona.

El Jurat ha valorat, així mateix, l’alta qualitat d’alguns altres treballs presentats i en recomanarà, previ permís als autors, la seva publicació al lloc web del Gran Orient de Catalunya.

També es vol fer un esment especial a les obres publicades pels senyors Quim Gallart i Albert Testart, destacant-ne la seva qualitat i alt valor en defensa i promoció de la Francmaçoneria. 

Tinguda Blanca a Barcelona: "Catalunya-Espanya, preguntes i respostes"

El dilluns vinent, 26 de setembre a les 19.30 hores, al Taller de Barcelona (Mallorca, 125, baixos), celebrarem una Tinguda Blanca, en què serà presentada una conferència a càrrec del senyor Ferran del Campo i Jordà, Catedràtic d'Història, Especialista d'Història Medieval, Moderna i Contemporània i escriptor, amb el títol:

Catalunya-Espanya, preguntes i respostes

El nacionalisme espanyol radical no accepta més Espanya que la de la cultura, història, tradicions i costums dels països castellans. Des de mitjans del segle XIX considera els valors del catalanisme com enemics d'Espanya de "la seva Espanya". Aquesta injustícia social ha provocat que no pocs catalans, enfront de la incomprensió i la intransigència dels defensors del nacionalisme espanyol a ultrança, acabin per desdir-se de l'Estat espanyol i optin per demanar la sobirania de Catalunya, cansats de fer pedagogia a Madrid.

Però, és la independència de Catalunya un problema per l'estat espanyol? No, ans ben al contrari, desapareixeria el que ells anomenen "problema catalán". El que si interessa de Catalunya, són els beneficis econòmics que produeix i la inversió que fa a Espanya i que no torna. Catalunya i els catalans estan en contra de l'Espanya anticatalana hereva de la Dictadura Franquista, però no contra el poble espanyol de parla i cultura castellanes.

S'aclariran fets i conceptes cabdals de la història de Catalunya i s'explicarà de forma raonada tot el que pot ser a hores d'ara considerat que pot generar confusió, en especial inexactituds històriques que han portat a errors greus d'interpretació. Que generen malestar, incomprensió i incomunicació entre Catalunya i Espanya.

Quins són els sobirans de Catalunya i per què no hi ha reis? Per què no s'ha de confondre la Corona d'Aragó amb el Regne d'Aragó? El paper de Catalunya a la Guerra de Successió, la gran burla del "Café para todos".

Entrada lliure

L'aniversari de la Casa del Comú de Das reivindica el llegat de Rossend Arús

 

El President Puigdemont saluda Ernest Ruiz, Gran Mestre del GOC

El poble de Das (Cerdanya) ha celebrat el 125è aniversari de la inauguració de la Casa del Comú, un edifici que fou construït per Rossend Arús i Arderiu amb l’objectiu que fos la seu de les escoles i de l’Ajuntament. Per aquest motiu l’equip de govern actual del consistori ha organitzats els actes de celebració de l’aniversari, que també han estat una bona oportunitat per reivindicar la figura del gran mestre de la maçoneria catalana.

Carles Puigdemont, president de la Generalitat ha presidit els actes de celebració, als quals van assistir el consistori local, diversos alcaldes, així com Maribel Giner, directora de la Biblioteca Arús de Barcelona, i el Ernest Ruiz, Gran Mestre i, Josep-Lluís Domènech, Gran Mestre Adjunt del Gran Orient de Catalunya.

A l’acte, el president Puigdemont s’ha referit a la situació de la llengua catalana: “A tots els qui volen que el català sigui una llengua menor, que el català no es parli ni surti a la televisió que paguem tots; a la gent que diu que el català fa nosa i que diu que aquesta generació no arribarà a l'èxit dels seus propòsits, els diem: és igual que hi sigui jo o no, n'hi haurà uns altres i després uns altres i mantindrem la flama fins a aconseguir l'objectiu final, que és tenir un poble lliure".

D'altra banda, el cap de l'executiu català també ha lloat la capacitat dels catalans de fer actes al voltant de temples de civisme "i no pas al voltant d'una caserna ni davant de monuments a militars o a gestes i conquestes". Puigdemont va voler ressaltar que el catalanisme "fa més d'un segle i mig que fa país; que fa escoles, museus, cases del comú, que es dedica a l'art i l'arquitectura, i que va vestir un país arran de l'esperit fundacional de la Renaixença, que no pot ser mai oblidat". Per Puigdemont, "gràcies a l'esperit de la Renaixença, avui estem en condicions de fer possible el somni que va tenir aquella generació", que "són la gent que va posar els primers maons per aixecar una nació que alguns donaven per morta". Els actes han comptat amb un dinar de gala, i passada l´horabaixa s'han fet sardanes i un ball popular.

El gran mestre de la maçoneria catalana

Home pont entre la Renaixença cultural i el catalanisme polític, amb un ideari plenament vident actualment, fou una de les personalitats més destacades per entendre la recuperació del nostre país, esdevenint una de les figures és importants de la segona meitat del segle XIX. Rossend Arús va néixer a Barcelona el 1845, fill de Pere Arús i Cuixart, distingit comerciant d'ultramarins i colonials, provinent d'una família benestant de l'Hospitalet de Llobregat, i de Teresa Arderiu i Pons, natural de Das (Cerdanya).

Pel seu caràcter es pot definir com un home amic de la broma i del bon humor, un demòcrata d'ideologia republicana federal, un catalanista lliurepensador i maçó, un filantrop preocupat profundament pel progrés de la gent que l'envoltava. Rossend Arús va ingressar a la maçoneria el 16 de maig de 1866 a la Lògia La Fraternitat núm.1 de Barcelona, i el 1884 ja té el grau 33 (grau màxim segons el ritu escocès).

També forma part com a membre d'altres lògies: La Verdad, núm.17 (Barcelona), el Gran Capítol Català, Pureza núm.2 (Lisboa), Unión Ibérica núm.252 (Madrid), La Sagesse (Barcelona), Perfetta Unione (Itàlia) i al Gran Consell de la maçoneria portuguesa. Creà la lògia Avant núm.149 (Barcelona) de caire catalanista i de la qual esdevé mestre venerable. El 1886 se celebrà l'Assemblea Constituent de la Gran Lògia Simbòlica Regional Catalana i Rossend Arús fou escollit gran mestre de la maçoneria catalana. Per tal de difondre els seus ideals, els valors democràtics, les llibertats i la tolerància enmig d'una societat moralment molt estricta, Rossend Arús va promoure i dirigir diverses revistes i publicacions periòdiques (La Llumanera de Nova York, La Luz...) i també col·laborà en publicacions satíriques de l'època com ara L'Esquella de la Torratxa, o La Campana de Gràcia.

Rossend Arús també va crear la Biblioteca Publica Arús de Barcelona, espai de cultura i de divulgació maçònica, i va oferir diverses donacions de tipus filantròpic per la ciutadania catalana.

Font: tornaveu.cat