Tinguda Blanca a Barcelona: ""Realitat, màgia i esperança a l'Àfrica negra"

El proper dilluns, 23 de gener a les 19:30 hores, al Taller de Barcelona (carrer Mallorca, 125, baixos), celebrarem una Tinguda Blanca, en què serà presentada una conferència a càrrec del Professor d'Història d'Àfrica de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, Ferran Iniesta, amb el títol:

"Realitat, màgia i esperança a l'Àfrica negra"

Ferran Iniesta, és Professor Titular a la Universitat de Barcelona, i també fou Professor de les Universitats de Dakar (Senegal) i Antananarivo (Madagascar). Investiga l'evolució dels sistemes de poder i dels sistemes de pensament a l'Àfrica negra. Fa anys centra la seva atenció en les cosmoteologies i els simbolismes tradicionals.

Tinguda blanca sobre 'El quest del Graal' a Catalunya Nord

La Respectable Llotja Rosselló número 7 del Gran Orient de Catalunya, organitza una Tinguda Blanca sobre El quest del Graal, que tindrà lloc el proper dia 11 de febrer a les 16 hores al Temple Aragó (98, route de Perpinyà, 66410 Vilallonga de la Salanca, Rosselló).

El tema serà exposat pel senyor Miquel Adroher, Mestre de Conferencies a la Universitat de Perpinyà i especialista en literatura medieval.

Tinguda Blanca a Figueres: 'La condició femenina vista des de l'Empordà: drets i llibertats'

El proppassat dia 3 de desembre la R.·.L.·. Llum núm. 10 de Figueres va celebrar una Tinguda blanca sota el títol de La condició femenina vista des de l’Empordà: drets i llibertats. Tingué lloc a la sala Abdó Terradas del Casino Menestral Figuerenc, entitat cultural i recreativa fundada al 1856 i centre destacat en la històrica maçònica de la ciutat, tal com es pot constatar només contemplant la rica iconografia de la façana de l’edifici de la seva seu.

La Tinguda, a la qual assistiren unes quaranta persones, es dividí en dues parts clarament diferenciades. En primer terme, i després de les amables paraules de benvinguda de la Presidenta del Casino Marta Subirós, Rosa Tur impartí una conferència titulada La dona i la maçoneria en la qual desenvolupà la tesi de la presència femenina ja d’antic en l’ordre, fent esment també a d’altres institucions del món antic i medieval.

Reconstruí històricament l’existència de dones maçones especialment a partir de mitjans del segle XIX. No només en l’anomenat Ritus d’Adopció, sota tutela masculina, sinó també en termes d’igualtat especialment amb la constitució de l’obediència del Dret Humà i la seva immediata extensió.

En aquest pedagògic repàs Rosa Tur incidí en alguns exemples a nivell local com Agustina Tabernet, de nom simbòlic Lluna, que figura en entre els membres de la Llotja Luz de Figueras al 1881. Seguint amb exemples empordanesos cità a Conxita Llach, de nom simbòlic Mariana Pineda, de Palamós.

Per segur contextualitzant feu un petit repàs a la biografia d’Ángeles López de Ayala, destacada activista republicana i feminista la qual havia visitat en Casino Menestral Figuerenc al 24 de setembre de 1899 i n’havia deixat constància en un dedicatòria escrita a l’Àlbum d’Or del centre: “A la civilización de los pueblos se les tona el pulso por la despreocupación de sus mujeres. A su embrutecimiento por la desunión de las clases tiranizadas. A las sociedades, por sus bibliotecas. Con mujeres desfanatizadas, con unión entre los explotados y con muchos y buenos libros y sus lectores, se salvaría la humanidad.”

López de Ayala s’havia desplaçat a Figueres per participar en un míting a favor de la dels empresonats a Montjuïc conjuntament amb d’altres polítics locals, com el també maçó Joan Maria Bofill. A més a més, poc després, dedicà un poesia a la ciutat com a desgreuge d’unes paraules contra Figueres per part de l’escriptora Emilia Pardo Bazán. Amb la lectura d’aquest poema, estret del periòdic figuerenc El Ampurdanès, finalitza Rosa Tur la seva xerrada.

A continuació s’inicià la segona part de la Tinguda que tingué un format de taula rodona. Fou moderada pel director del setmanari figuerenc L’Empordà, Santi Coll, i amb la presència de tres dones figuerenques actives en diferents àmbits de la vida política i cívica: Montse Palma, diputada al Congrés, Imma Parada, membre d’Amnistia Internacional i del Grup d’Empordanesos i Empordaneses Solidaris i Carme Mínguez, Presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns del sistema urbà de Figueres.

Palma posà l’accent en les seves intervencions en la legislació actual de foment de la igualtat de gèneres i la necessitat de certes lleis de discriminació positiva per poder assolir una paritat real.

Parada feu més incidència en comentar les desigualtats d’origen des d’on parteixen moltes de les dones catalanes nouvingudes. És a dir els diferents enfocs culturals que conviuen al país sobre el fet femení i la dificultat d’englobar-ho en una política de gènere homogènia.

Finalment, Carme Mínguez remarcà les bases educacionals tradicionals en la construcció de les actituds i rols d’ambdós sexes. Aquest fet la portà cap a una crítica de moltes de les actituds masclistes que podem observar malauradament en la nostra societat.

En tractar-se d’un debat obert, el moderador encoratjà al públic assistent a fer preguntes i participar en la tertúlia. Aquest fet fou aprofitat per diferents persones per afegir alguns punts de vista i matisar el que s’havia parlat a la taula.

Va concloure l’acte Ernest Ruiz en nom del Venerable Mestre de la Llotja Llum tot agraint la col·laboració rebuda per a l’organització de l’acte i molt especialment de les persones que intervingueren.

Enriquidora Tinguda Blanca a l'entorn de Leonardo da Vinci

El passat 28 de novembre del 2011 en el Temple del G.·. O.·. C.·. a l’orient de Barcelona, es va celebrar una tinguda blanca amb una dissertació a càrrec del conferenciant d’art i germà maçó L’Altrange, amb el títol de: Leonardo da Vinci: secrets i símbols.

El nostre germà, que a més és crític d’art i gestor cultural, ens va oferir una àmplia informació sobre la vida i l’època del geni de Vinci alhora que va proposar una conferència interactiva, és a dir, va fer participar activament les més de seixanta persones reunides al nostre Temple tot intervenint en un diàleg que girava al voltant d’allò que ens suggeria el visionat d’un seguit d’imatges del famós Sant Sopar de Santa Maria delle Grazie a Milà.

Les intervencions constants i enriquidores de tot el públic més els apunts tothora unificadors i orientadors del germà L’Altrange van aconseguir ordir un dels treballs més fructífers fets en el nostre Temple de Barcelona.