Clipsas 2018 a Barcelona

El Gran Orient de Catalunya acollirà la propera Assemblea General de CLIPSAS, que tindrà lloc a Barcelona del 23 al 27 de maig del proper any 2018

Tingda Blanca a Barcelona amb Ramón Cotarelo

El proper dilluns 14 de maig del 2018 a les 19:00 hores, a la seu del Gran Orient de Catalunya a Barcelona Mallorca, 125, baixos), celebrarem una Tinguda Blanca oberta a tothom amb el senyor Ramón Cotarelo, catedràtic emèrit de Ciència Política a la UNED. El senyor Cotarelo –que ha escrit 45 llibres, 155 articles en revistes especialitzades i més de 1.000 articles de premsa– i manté un blog diari, Palinuro, i presentarà el seu darrer llibre: España quedó atrás.

El llibre és un assaig sobre l'actual conflicte entre Espanya i Catalunya com una ruptura emocional probablement inevitable. Consta de tres parts: la primera, una reflexió teòrica sobre l'Estat-nació; la segona, el conflicte nacional actual espanyol, amb especial atenció a intel·lectuals i esquerres; la tercera, una crònica presencial dels esdeveniments entre l'1 d'octubre del 2017 i l'1 de gener del 2018.

La Durada aproximada de la conferència és: 1 hora. A continuació hi haurà un torn de paraules.

Entrada lliure

Tinguda Blanca a Barcelona: 'El Catarisme, la religió dels bons homes?'

El dilluns 19 de març del 2018, a  les 19.30 hores, a la seu del Gran Orient de Catalunya a Barcelona (Mallorca, 125, baixos), celebrarem una Tinguda Blanca oberta a tothom, en la qual serà presentada la conferència a càrrec del senyor Antoni Bou i Miàs:

El Catarisme, la religió dels bons homes?

El senyor Bou és economista aficionat al tema càtar de fa més de 30 anys,  sssociat al Centre René Nelli de Carcassona d'estudis càtars, i conferenciant del tema i guia de la zona del Sud de França (Nord de Catalunya) on tenen lloc els fets càtars.

Parlarem dels càtars, aspectes religiós, polític, relació amb Catalunya i la seva actualitat. El silenci històric sobre el tema contrasta amb la seva efervescència actual. Cal desentrellar el catarisme per arribar a treure'n el seu autèntic missatge, un sistema de la lluita contra el mal. Era una religió herètica? Les conseqüències de la creuada càtara son vigents en ple segle XXI. També son fets del segle XII que tenen influència en l'esdevenir català.

Entrada lliure

Tinguda Blanca a Barcelona: 'Els Cors de Clavé: una nova cultura popular, laica i republicana"

El promer dilluns 19 de febrer del 2018, a les 19:30 hores, a la seu del Gran Orient de Catalunya a Barcelona (Mallorca, 125, baixos), celebrarem una Tinguda Blanca Oberta a tothom, en la qual serà presentada la conferència a càrrec de la senyora Anna Costal i Fornells, amb el títol:

Els Cors de Clavé:
Una nova cultura popular, laica i republicana

La senyora Costal és musicòloga i professora de l’Escola Superior de Música de Catalunya.  Llicenciada en Musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, es va doctorar a la mateixa universitat l'any 2014 amb una tesi sobre la música popular en l’època de Pep Ventura. Ha participat en diversos projectes de recerca nacionals i internacionals, i s'ha especialitzat en temes relacionats amb la música catalana de l’època contemporània. Ha publicat diversos articles i llibres, els dos últims Això no és una biografia de Pep Ventura (Editorial Gavarres, 2018) i Xavier Cugat i Mingall (Ajuntament de Girona, 2016). Col·labora habitualment amb el Centre Robert Gerhard per a la promoció i difusió del Patrimoni Musical Català i amb L’Auditori de Barcelona. Des de l'any 2007 és intèrpret de tenora de la Cobla Vila d'Olesa.

Josep Anselm Clavé és un personatge clau per entendre la cultura catalana de l’època contemporània. A mitjans del segle XIX va encetar un programa de transformació social, política i econòmica de gran abast, un projecte de base republicana federal que, un segle i mig després, continua essent un referent indiscutible. Tanmateix, i de manera paradoxal, el conjunt de l’obra i les accions que va portar a terme en els anys de maduresa, entre el 1850 i el 1874, és encara força desconegut. Els motius són diversos, però no seria just atribuir aquesta desmemoria col·lectiva a una manca de coneixement global de la nostra història. Més aviat cal assignar bona part del fenomen a la creació del mite de Clavé i al fet que, durant molts anys, ha convingut mantenir la seva figura en un record llunyà, difuminada dins del vague concepte de tradició, i inserida dins d’una mala interpretació del que va significar la Renaixença catalana.

Entrada lliure