Comunicat de condemna del Gran Orient de Catalunya sobre els recents atemptats a Europa

El Gran Orient de Catalunya, Obediència Sobirana de la Francmaçoneria Universal, mixta, liberal, adogmàtica i d'àmbit català, vol fer publiques les següents consideracions:

1. Condemnem rotundament tots i cadascun dels atemptats salvatges i sense cap mena de sentit que s’han comès en les darreres hores: l’atemptat en un mercat de Nadal de Berlín, en el qual un camió de gran tonatge ha envestit indiscriminadament totes les persones que hi passejaven amb un resultat fatal de 12 víctimes mortals i una cinquantena de ferits, alguns d’ells molt greus (segons informacions fins al moment de redactar aquest comunicat); l’assassinat brutal de l’ambaixador de Rússia a Ankara per raons de venjança segons va dir el mateix terrorista poc abans de ser abatut per la policia turca; i finalment, el tiroteig comès en un centre islàmic de Zuric per part d’un home encaputxat que ha fugit després de ferir tres persones que hi eren.

2. Davant totes aquestes situacions inhumanes la nostra Obediència no es cansarà mai de defensar el dret a la vida en les societats lliures i arreu del món. El dret a la vida preval davant de qualsevol altra consideració, pensament, creença o dret que hom pugui pretendre de fer prevaldre per damunt del de la vida. I ho direm ben alt, ben fort i les vegades que calgui i ho direm, si cal, davant totes aquelles persones que volen fer néixer la por en el cor de l’ésser humà.

3. Neguem i condemnem les intencions de crear, per part d’algunes faccions, d’una banda i de l’altra, una mena de guerra de religions a dins d’Europa amb finalitats i interessos mesquins que desconeixem, però que destrueixen tots els valors de justícia, tolerància, solidaritat, respecte, empatia, comprensió i, sobretot, l’amor a la humanitat que ha de prevaldre a tothora si realment es vol edificar una societat justa, recta i altruista.

4. Així mateix ens sumem al dol cap als familiars i els amics de les víctimes. La seva aflicció, el seu patiment i l’angoixa que els toca viure, també és el nostre. I encara volem afegir que el dol també és en general per a totes les víctimes, ja que, fins i tot aquell que comet el mal, és víctima de la ignorància i el fanatisme, i desgraciadament no ho sap.

5. Rebutgem tota mena de violència. Davant l’obcecació per idees i creences malaltisses i davant el desig de destrucció que mou certes persones en la nostra societat actual, la Francmaçoneria, està i estarà sempre compromesa amb la pau, amb la llibertat i amb la tolerància entre tots els homes i dones de bona voluntat. La Francmaçoneria existeix per a construir i per a millorar l’ésser humà i treballa incansablement per a aconseguir una societat civilitzada i ordenada on el respecte per les diferències sigui la bandera que onegi davant tots aquells que són incapaços d’estimar el proïsme.

Ernest Ruiz i Gonzalez
Sereníssim Gran Mestre del Gran Orient de Catalunya
Barcelona, 20 de desembre del 2016

Solstici d'Hivern

El Sereníssim Gran Mestre, Ernest Ruiz i González,
el Col·legi de Grans Oficials del Gran Orient de Catalunya,
i el V∴ M∴ i tots els germans i germanes de la R∴ L∴ S∴Montjuïc, núm. 17
a l’Orient de Barcelona

Tenen l’honor de convidar-vos a la

Solemne Celebració Solsticial d’Hivern

que tindrà lloc el propvinent dissabte, dia 17 de desembre del 2.016 (e.·. v.·.), a les 7 del vespre (19:00 hores), al nostre Temple del carrer Mallorca 125, baixos, a l’Orient de Barcelona

Es prega als assistents anar amb vestit fosc i la màxima puntualitat.

Tinguda Blanca a Barcelona: "Física quàntica: Interpretant la consciència, còsmica o biològica"

El dilluns 28 de novembre a les 19.30 hores, al Taller de Barcelona (Mallorca, 125, baixos), celebrarem una Tinguda Blanca, en què serà presentada una conferència a càrrec del senyor Joan Anton Crespi i Aguiló, delineant industrial topografic i tècnic elèctric, amb el títol:

Física quàntica: Interpretant la consciència, còsmica o biològica

En realitat, la consciencia, sorgeix com un sentit interior, que en principi ni és una "cosa" ni és una "propietat". Per tant hi hauria en la seva interpretació una opinió que és un estadi energètic. Aquest, bé s'haurà d'indicar com en un sentit còsmic universal o bé la consciència, en aquest sentit energètic, es podrà indicar com una forma més d'unes reaccions biològiques de la vida dels éssers humans, en aquesta característica de poder-se percebre com una sensació interior "no material".

Alguns indicarien que està enclavada a l'interior de cada ésser a través d'una connexió superior, sent una dualitat. Uns altres farien costat al concepte sota una influència d'un amor interior emergint-se del plexe solar, sent una emoció. Fins i tot els neuròlegs després d'haver descobert que la consciència es genera a l'interior del cervell dirien que és biològica, una funció del cervell. Suposicions, ja que definir la consciència s'escapa de la comprensió generalitzada, tot i així es podrà observar com un caràcter religiós o com una sensació de l'estructura neuronal o com una consciència local individual en connexió a una Unitat de consciència Total.

La pregunta és inevitable, la reflexió també, el pensament és obert, tot plegat per adonar-se de què si és un sentit profund a més a més perceptible, significarà, que el sentit d'aquesta consciència està com base del que cadascú és com ésser vivent, per tant base de la vida. Si es pot arribar a poder donar un fonament, serà el tema del ponent. Perquè les interpretacions són diverses. Pot ser que una de les respostes sigui trobar una canalització energètica universal i així veure el nostre univers des d'un altre punt sense oblidar que tot està en un concepte espiritual alhora material.

Entrada lliure.

Presència del GOC a l'Homenatge al germà Francesc Ferrer i Guàrdia

Una delegació del Gran Orient de Catalunya va participar, el 13 d'octubre passat a l'homenatge a Francesc Ferrer i Guàrdia al monument erigit al Parc de Montjuïc de Barcelona.

Enguany es commemorava el 107è aniversari de l'afusellament del germà francmaçó i fundador de l'Escola Moderna, a qui el poder polític espanyol de principis del segle XX va utilitzar com a cap de turc pels fets de la Setmana Tràgica del juliol de 1909, condemnant-lo a mort al Castell de Montjuïc, en un judici sense garanties del Tribunal Militar.

El que és cert es que el projecte educatiu de Ferrer i Guàrdia, una escola racionalista, lliurepensadora i científica, va convertir-lo en un personatge incòmode.

Per recordar la seva figura, la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia convoca cada 13 d'octubre un homenatge al monument erigit al Parc de Montjuïc. A l'acte d'enguany el president i la directora de la Fundació, Joan-Francesc Pont i Sílvia Luque, respectivament, van donar la benvinguda a nombrosos representants de l'àmbit polític, sindical, educatiu i de l'associacionisme.

Entre ells, hi eren presents Andreu Francisco, alcalde d'Alella, ciutat natal de Ferer i Guàrdia, i Jaume Asens, tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència de l'Ajuntament de Barcelona; els quals van pronunciar un breu parlament en què van reivindicar la figura d'una persona internacionalment reconeguda per la seva tasca educativa.